
Les fogueres, els balls i els banys a la platja són algunes de les característiques principals de la nit més màgica de l’any. La celebració de Sant Joan es relaciona amb l’inici de l’estiu, si bé aquest comença exactament el 21 de juny, coincidint amb el solstici d’estiu.
I tot i que tradicionalment aquesta celebració d’origen pagà era celebrada la nit del solstici d’estiu, amb l’arribada del cristianisme la data de celebració es va desplaçar al dia 23, amb motiu del naixement de Sant Joan Baptista.
Com es celebra la nit de Sant Joan arreu d’Espanya
Malgrat que Sant Joan es relaciona amb el foc, en molts pobles de tradició cèltica la seva celebració també es relaciona amb l’aigua i els balls. Els rituals i les energies màgiques són la base en el festeig d’aquesta nit tan especial.

A Catalunya i a la Comunitat Valenciana s’aposta pel foc i els espectacles pirotècnics. Així doncs, a Alacant cada any cremen més de 200 monuments elaborats especialment per a la nit de la cremà. A Catalunya es llancen milers de coets, petards i bengales durant la revetlla de Sant Joan, i es menja la tradicional coca de Sant Joan.
D’altra banda, segons la tradició basca, la nit de Sant Joan també és la nit dels genis. Per aquest motiu, deixar una capseta oberta en algunes muntanyes pot atrapar aquests fantasmes, que l’endemà oferiran els seus serveis màgics al propietari de la caixa. També a Euskadi hi ha costum de banyar-se al riu i passejar descalç o nu entre els camps de blat amb rosada.

A Galícia, les plantes tenen especial importància en aquesta nit de rituals. Per això, es recullen plantes aromàtiques (fonoll, romaní o marialluïsa, entre d’altres) per deixar-les en aigua durant tota la nit i rentar-se amb elles a l’endemà. També hi ha els qui tracten d’endevinar el futur mitjançant dibuixos i taques de tinta.
A Zafra, Extremadura, es recreen els costums i els carrers de l’època medieval. Obres de teatre, concerts i fins i tot una taula d’escacs vivent són els seus símbols més característics.

Més risc corren al poble de San Pedro Manrique (Castella i Lleó), on els més valents, els pasadores, caminen descalços i mirant a l’oest sobre una catifa de brases enceses com a ritual purificador.
A les Illes Balears, destaca Menorca amb els seus impressionants jaleos en els quals el genets demostren les seves habilitats eqüestres fent saltar els seus cavalls entre una multitud que s’abalança, per a què els nobles cavalls s’aixequin al ritme de la música popular.

I tu, ja saps com celebraràs la nit més festiva de l’any?


